Si per definir l'acte més interessant d'una festa considerem el nombre de càmeres de fotografia i de vídeo que intenten captar el moment festiu, la pujada a la biga del pollastre és, sense dubte on més se'n veuen. En els 25 anys que portem fotografiant o gravant en vídeo la biga del pollastre mai havíem vist tantes càmeres com enguany. Semblava una guerra de paparazzis, colzades, colps baixos, caps per davant i tot el que feia falta per poder immortalitzar l'acte. En el següent vídeo es veu el que poguérem filmar.
Son les 11 del matí i el so de la xirimita i el tabalet va arreplegant pel poble als almoiners/res que volen beneir la coca que han fet o l'animal de companyia que tenen per casa. Tots junts a la plaça són beneïts pel rector.
En la Festa de Sant Antoni 2011 d'Almoines no pot faltar el so de la dolçaina i el tabalet. En aquesta ocasió són almoiners el que es fan càrrec de posar la música a la festa. Pera ells va el vídeo
Hui, diumenge 16 de gener de 2011, celebrem a Almoines la festa de Sant Antoni. Com tots els anys, ahir celebrarem la vespra. Com ja és habitual, es van repartir bunyols, coca i mistela entre els assistents que van omplir la plaça. Mentrestant, es podia veure en la façana de l’ajuntament un vídeo d'Emili Morant sobre les recents obres en el campanar o com la veïna del poble, Cristina, feia bunyols, tot això amenitzat per la música del grup Tres Fan Ball. A continuació va tindre lloc un xicotet castell de focs artificials que van donar pas a la ja clàssica foguera. Veiem un resum de tot això en el següent vídeo
El 1974, amb motiu del quart centenari de la fundació de la parròquia de Almoines, es restaurà l'interior i la façana principal de l'església. En 2010, al mateix temps que es restaurava el campanar es va fer el mateix amb la façana lateral de l'església. En el següent vídeo veiem la falta que feien les obres i el resultat després de realitzar-les.
El campanar d’Almoines, a més de ser la icona emblema d’aquest blog, és, ara que la fàbrica de seda se està caient, el monument més representatiu del poble. Hem aprofitat les obres de restauració que han acabat fa una setmana per dedicar-li una entrada. En els quasi dos-cents anys d’existència ha vist i celebrat les vivències dels almoiners, ha re voltejat en les festes i tocat a mort en els enterros, ha vist com li han canviat les campanes; com fa uns 50 anys, quan encara es re voltejaven les campanes mà, el campaner moria al ser llançat, en uns dels re volteigs de la campana, des de dalt del campaner al mig de la plaça. En 1974, quan es celebrà el 4t. Centenari de la constitució de la Parròquia d’Almoines, s’arreglà la façana principal de l’església i li plantaren, per embellir-lo, una heura que al poc de temps envoltava el campanar. Prompte se’n adonaren que l’ humitat que produïa l’heura a les pedres de l’edifici estava perjudicant-lo i la tallaren. El temps no passa debades i últimament començaren a caure teules i trossos del campanar amb el perill que això suposava per a la gent que passava per la plaça. El 7 d’Agost de 2009, amb l’ajuda d’una grua, es feren unes xicotetes obres que no foren suficients i que portaren a la rehabilitació que s’ha dut a terme recentment. El 14 d’octubre de 2010 començaren a instal•lar una bastida que durà tot el temps de les obres que acabaren a finals d’any, el 29 de desembre de 2010. El que tenim a continuació és un vídeo, de 16 minuts de duració, on veiem contínuament fotografies del campanar, tant d’abans de la rehabilitació com de després d’acabada
Per veure les característiques del campanar recorrerem a l’article que ha publicat l’arquitecte municipal Joaquim Egea a la revista L’Almoina corresponent al gener de 2011. Referent al campanar diu: El campanar, és un treball acadèmic de dimensions monumentals, concebut com a projecte unitari, i com a peça diferent de la mateixa església, unida a ella cercant la seua proporció però sense escatimar recursos. Es tracta d’una obra dels anys 1816 i 1817. L’arquitecte triat va ser Josep Ariño. És de planta quadrada de 5x5 metres, amb una torre que arriba als 30 metres d’altura. S’estructura en cinc seccions en alçada. La secció més baixa, correspon a una base o pedestal d’1,25 m d’altura. El segon cos està coronat per un entaulament clàssic, que combina, en rajola massissa, elements dòrics i jònics. Després, continua amb el cos de campanes, amb els buits amb arcs de mig punt emmarcats per pillastres de rajola. El tercer nivell és el de rematada, de planta quadrada, suportat per quatre contraforts disposats girats quaranta-cinc graus sobre la posició del quadrat de la planta. El cinquè i últim cos en altura, correspon a una llanterna de planta circular, coberta per un cupulí de teules i coronat per una penell. Tota la rematada és com una cita, habitual en l’època, a la solució arquitectònica de la llanterna de la cúpula de la catedral de santa Maria dei Fiore, de Florència, de F. Brunelleschi. El campanar d’Almoines, és un més alts i esvelts de la comarca de La Safor, i correspon, a la fita visual més important de la població, i també de gran part de la plana central de l’esmentada comarca.
El costum que, des de feia molt de temps, teníem una vintena escassa de veïns d’eixir a la plaça d’Almoines a rebre el nou any, amb una botella de cava i moltes ganes de passar-ho bé, es va universalitzar fa uns pocs anys quan l’Ajuntament es va decidir a organitzar-ho. El repartiment de bosses de regal, cava, raïm i el sorteig d’un pernil entre els assistents, acompanyat de megafonia, televisió i coets va fer la resta. Últimament, la plaça s’ompli i ja és com una festa més del poble. Per a que es vegen els que anaren, el miren els que no van estar i es busquen els que, per motius propis de la data, no recorden on estaven, hem fet el següent vídeo:
